PUNT DE MIRA:
http://www.flickr.com/photos/hdeu


dijous, 22 de març del 2012

Va de curts


INSIDE




 



11'09''01 (Sean Penn)









LOVEFIELD

dimecres, 21 de març del 2012

Carretera i manta



Marxar. Un viatge diferent. Un viatge llarg.
Desaparèixer. Noves experiències. Bones i dolentes.
Trobar el moment adequat. És important.
Sola, parella, trio. Multitud.
Fotografies. LLetres. Dibuixos.
Deixar de veure els mateixos bancs, les mateixes papereres, la mateixa gent.
Càmpings, hostals, albergs.
Platja o ciutat. Àfrica o Oceania.
Pluja, sol, boira, calamarsa. És igual.
Rodes punxades. Supermercats tancats quan els necessites. Pèrdues i guanys.
Quilòmetres. Carretera i manta.
Putada, no hem queda un duro. Endavant.
Decidir per on caminar. Què fer. Què menjar i com dormir.
Gent nova. Bona, dolenta, estranya.
Dies que tornaries enrere. Dies que ni tan sols gires el cap.
 


dissabte, 17 de març del 2012

divendres, 9 de març del 2012

He deixat de fumar



Quan la va mirar als ulls el peu esquerre va començar a tremolar-li. Havia aparegut en un moment on ella ja no el feia part de seva vida, l’havia intentat esborrar del mapa durant mesos i mesos de neguit i llàgrimes seques i ara, després de tanta goma gastada, tornava a aparèixer?
S’havia passat hores i hores a la cuina inventant pastissos, per endolcir aquella nefasta amargor, que havien acabat a la paperera sense miraments.
Havia fet i desfet tantes vegades la bufanda blava de llana que les butllofes dels dits de la seva mà cantaven sarsueles a tot drap.
Havia plogut tan durant tot aquell temps que ja no gosava deixar-se enlluernar per cap raig de sol, per més potent que fos.
Havia experimentat tants viatges que la farina de llevat començava a estar-ne gelosa.
S’havia passat tantes estones asseguda al sofà amb la ment en blanc que va decidir acabar pintant les parets del menjador de negre.
Havia omplert la nevera de casa per duplicat tantes vegades que l’havien fet membre VIP al súper de sota casa.
S’havia fet tantes preguntes que les respostes havien decidit fer maletes i fotre el camp comprant el primer bitllet cap a Bangkok.
S’havia passat tantes nits sense dormir i donant voltes entre llençols que els badalls eren ja part del seu caràcter.


- Ja sé que vaig anar a buscar tabac i...

- Calla, he deixat de fumar.


dimarts, 6 de març del 2012

Quan el sostre et pesi



Quan el sostre et pesi.
Quan estiguis pensit com una flor.
Quan no sàpigues què és el que vols.
Quan mengis sense gana.
Quan dormis sense son.


Serà en aquest precís moment quan t'hauràs de decidir. Decidir pujar dalt d'una roca de més de 20 metres i llençar-te al mar.
L'aigua gelada potser serà la solució per fer-te despertar i obrir els ulls.
L'adrenalina que et sobrepassarà durant el salt serà tan espectacular que tocaràs de peus a terra i veuràs que no val la pena mirar enrere, la roca ja no hi serà. 
Crida, quan saltis, crida molt.
El següent pas serà concentrar-te en la caiguda buscant la manera, la posició més adequada, per minimitzar el xoc del teu cos contra l'aigua, que semblarà glaç.
No serà fins que et submergeixis en les profunditats del mar, quan descobriràs que ja hi ets, que hauràs aconseguit tirar-te al buit i afrontar aquell salt, en un principi temorós.

T'asseguro que desitjaràs seguir saltant...