PUNT DE MIRA:
http://www.flickr.com/photos/hdeu


divendres, 23 de setembre del 2011

Juntes


Quan et lleves, després d’una nit de pura disbauxa no ets, mai, la mateixa persona que hores abans es posava dins del llit sense ni tan sols treure’s la roba.

A la Duna li va passar.

Muntanyola de sorra amuntegada pel vent (a les vores del mar, en els deserts).

Els seus pares van decidir posar-li aquest nom perquè, durant el viatge de lluna de mel, van construir-la a base d’ensorrades penetracions en ple desert del Sàhara. Així doncs, què millor que posar-li el nom del seu llit nupcial per excel·lència.

La Duna era un tabalot. Mai li havia agradat estudiar, això d’estar-se quieta, tancada i concentrada no era el seu fort. Es dedicava a penjar cartells varis pel carrer a través d’una agència de publicitat, GutzEncàrrecs, furgoneta, escales llargues i litres de cola.

Planta herbàcia pertanyent a la família de les cannabàcies.

La Maria, la seva millor amiga, compartia i pagava part del pis de la Duna, heretat.
Estava molt bona, acostumava a anar ben perfumada i solia vestir de color verd.
Estudiant de jardineria i familiar llunyana de Bob Marley, segons explica.



Juntes, fumaven herba i viatjaven pels deserts més inhòspits.  

dissabte, 17 de setembre del 2011

Fugacitats

A ningú no li agraden els macarrons.

De covards i de valents n’hi haurà tots els temps. I de burrus. I de lletjos. I d’estúpids.

2 dits de front, no més. No cal actuar tan assenyadament.

La mustassa és grassa, l’evidència fot cagar i la tonteria és alegria.

Les gotes d'aigua moren ràpid, molt ràpid. 1, 2 segons de vida depenent de la distància entre l'aixeta i la pica. Funerals secs, buits de sentiment.

El paper de fumar només té una cara que enganxi. Alerta si és l’últim.

Avui no. Potser demà? Demà potser si, però avui no.

Setembre, Octubre, Novembre, Desembre, Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Juny i Juliol i Agost. Queden 12 mesos per tornar a ser dia d'avui, un any més tard.

Mossegar la galta d’algú perquè confons les pigues amb llenties.

Els picarols de gat, també per a les persones, per no perdre'ns en un món tan gran.






dijous, 15 de setembre del 2011

El hombre


"El hombre, la especie más misteriosa de nuestro planeta. Un misterio cargado de incógnitas. ¿Quiénes somos? ¿De dónde venimos? ¿A dónde vamos? ¿Cómo sabemos lo que creemos saber? ¿Por qué creemos en algo? Un sin fin de preguntas que buscan respuesta. Una respuesta que planteará una nueva pregunta. Y su respuesta, a su vez, una nueva pregunta. Y así sucesivamente. Pero al fin y al cabo… ¿Acaso no se repite siempre la misma pregunta a la que sigue siempre idéntica respuesta?"

          Corre Lola Corre