Juntes

Quan et lleves, després d’una nit de pura disbauxa no ets, mai, la mateixa persona que hores abans es posava dins del llit sense ni tan sols treure’s la roba.

A la Duna li va passar.

Muntanyola de sorra amuntegada pel vent (a les vores del mar, en els deserts).

Els seus pares van decidir posar-li aquest nom perquè, durant el viatge de lluna de mel, van construir-la a base d’ensorrades penetracions en ple desert del Sàhara. Així doncs, què millor que posar-li el nom del seu llit nupcial per excel·lència.

La Duna era un tabalot. Mai li havia agradat estudiar, això d’estar-se quieta, tancada i concentrada no era el seu fort. Es dedicava a penjar cartells varis pel carrer a través d’una agència de publicitat, Gutz. Encàrrecs, furgoneta, escales llargues i litres de cola.

Planta herbàcia pertanyent a la família de les cannabàcies.

La Maria, la seva millor amiga, compartia i pagava part del pis de la Duna, heretat.

Estava molt bona, acostumava a anar ben perfumada i solia vestir de color verd.

Estudiant de jardineria i familiar llunyana de Bob Marley, segons explica.

Juntes, fumaven herba i viatjaven pels deserts més inhòspits.