un pitillo

Vaig decidir anar a fer un tomb pel tren, necessitava estirar les cames. Un cigarret d’amagatotis per pair és el que em venia més de gust. A la porta del lavabo, lloc habitual de fumadors desesperats durant viatges llargs, m’hi vaig trobar una noia que s’esperava. Tenia una cicatriu immensa a la cara que li partia part de la galta. Em va fer mitja por. Delinqüent perillosa en busca i captura, vaig pensar. Intentava no mirar-la massa, evitat possibles malentesos. Finalment, l’home que s’havia apoderat del vàter durant una bona estona va decidir abandonar-lo deixant rastre de mufeta.

"¿Con ansias de pitillo, eh?, venga entremos ya o nos van a quitar el sitio"

Minuts després em trobava dins d’aquell esquifit metre quadrat ennuvolat, amb la Susa - la suposada delinqüent. Era una noia de Cádiz, de 27 anys, la mar d’estrafolària. El seu aspecte agressiu només era una cuirassa, m’ho va admetre. Rondava pel món des dels setze anys; decisió que va prendre un dia, després de rebre una pallissa per part del seu pare, alcoholitzat. Heus aquí la cicatriu.  

Després de l’ennegriment pulmonar, vam anar a fer una cervesa - i dues - al bar. Vam estar xerrant durant més d'un hora. Em va embadalir amb mil anècdotes dignes d’aparèixer en un manual. Què millor per passar les hores mortes de trajecte que escoltar la vida d’una rodamón de campionat?

Li vaig comentar el que tenia pensat fer i em va assegurar que m’hauria acompanyat, sense dubtar-ho, si no hagués estat lligada a un noi de Bilbao, de qui, finalment, s'havia enamorat.

La següent parada era la seva.

"Sin miedo, tía, sin miedo. Habrá momentos durillos, seguro, pero tú sé fuerte porqué te aseguro que valdrá muuucho la pena. El mundo es un pañuelo, volveremos a encontrarnos en alguna parte, no lo dudes. Un placer chiquilla..."

I va saltar del tren. I mai més he sabut res d'ella.

Un "pitillo" de Ganes de Fugar-me, quins records.