gimnàs

Anar al gimnàs és una de les activitats més cool de l’època moderna. La finalitat principal del bestiari que sovinteja aquests territoris és moure el cul, tot i que no tothom ho fa de la mateixa manera. Vegem-ne la fauna:

Les senyores grans, tot un clàssic. Senyores que ja han passat de llarg la flor de la vida i s’adonen que els seus cossos comencen a agafar formes estranyes. L’amiga de la cunyada de la Ramona de cal Gironella va el gimnàs i s’ho passa molt bé. Decideixen apuntar-s’hi. Encara som joves Trini. S’ho prenen bastant amb calma, moviment de malucs a ritme de compàs i xerrameca constant. Ni una gota de suor, nivell mínim d’esforç. Surten pentinades.

Els cracks del gimnàs. Sexe masculí. Samarretes de tirants ben estretes i malles curtes que ho marquen tot. Acostumen a passar de cintes, bicicletes i el•líptiques... ells van directe a la fàbrica de múscul. Mirades de depredador i salutacions als seus súbdits amb encaixades de mà assajades. Els miralls són els seus màxims aliats. Estoy hecho un piratilla. Comparen fibres, fan estiraments interminables i petonegen el seu cos com si fos un tresor.

Els motivats. Sexe i edat indiferent. Roba i calçat extremadament adequat per a l’activitat que van a desenvolupar: transpira, s’adapta i no dificulta l’execució de l’exercici. Tovallola diferent cada dia. Ampolleta d’aigua, beguda energètica, planificació acurada de la sessió del dia, Ipod i cinta al cap. Membres de l’associació Enemics del Big Mac. Vaig al gym tres dies per setmana. Sovint corregeixen la gent que no fa correctament el procediment adequat a la hora d’utilitzar una màquina.

Els obligats. Acostumen a seguir algun tipus de dieta, han fet una aposta o és un propòsit d’any nou. Odien el gimnàs. Les excuses i les contractures fingides són el plat  nº 1 del dia. Només porto 6 minuts? Acostumen a suar la cansalada a partir del minut 2 i a deixar-se la tovallola obligatòria. Exageren sistemàticament les hores de gimnàs de cara al públic mentre fan una birra que saben que no els convé.

Les 90-60-90. Femelles. Bon tipet, pell bronzejada i mínima expressió de roba, si es veu el tanga millor. Suen d’una manera espectacularment sensual però no es cansen massa. Acostumen a somriure sovint. Podrien ser perfectament parella dels cracks o Mis Espanya. Tinc cel•lulitis al cul, nena.

Els matats. Persones d’edats i sexes variats obsessionats en cremar calories. Molt baixa forma. Acostumen a ser boles de greix. No abandonen tot i quedar-se sense respiració. Fa estona que m’ha deixat d’arribar sang al cervell però he de seguir. Es poden reconèixer per la seva habitual cara vermella, la samarreta exageradament suada i els gemecs de dolor i patiment constants. S’hidraten sovint i miren al cel sistemàticament demanant ajuda a nostre senyor.

Els fitness trainers. Acostumen a estar dotats d’uns cossos i unes proporcions que fan enveja. Són els reis i ho saben. Titi a la vista!  Parlar amb els clients i comentar la jugada és la seva feina principal. És fàcil localitzar-los, o passejant amunt i avall orgullosos de ser on són, o darrere al mostrador connectats al facebook, o ajudant a les 90-60-90 a estirar correctament mentre els posen un paperet amb el número de mòbil a la pitrera.

Els esportistes reals. No se sap ben bé perquè però són molt fàcils de reconèixer. S’ho prenen en serio i suen amb estil, com si fos el pa de cada dia. Demà tinc una marató de 16 hores i mitja. Van al seu aire, passant de tot i de tothom. Acostumen a ser guapos/es i discrets/es. Cossos en forma, sense anabolitzants.

Els que s’ho miren. Són un grup peculiar. Persones que van al gimnàs com qui va a fer un cafè. Entren i analitzen la situació. Passegen, llegeixen el diari i parlen amb qualsevol. Quin solet que fa avui eh! Es retoquen els pentinats i es corden les sabates cada 2 minuts. Fan estiraments estrambòtics, que només entenen ells, entre exercici i exercici i es queden bocabadats amb les gotes de suor que regalimen dels cossos dels qui de debò estan fent feina. El gimnàs és el seu centre cívic.