PUNT DE MIRA:
http://www.flickr.com/photos/hdeu


diumenge, 22 de gener de 2012

gimnàs

Anar al gimnàs és una de les activitats més cool de l’època moderna. La finalitat principal del bestiari que sovinteja aquests territoris és moure el cul, tot i que no tothom ho fa de la mateixa manera. Vegem-ne la fauna:

Les senyores grans, tot un clàssic. Senyores que ja han passat de llarg la flor de la vida i s’adonen que els seus cossos comencen a agafar formes estranyes. L’amiga de la cunyada de la Ramona de cal Gironella va el gimnàs i s’ho passa molt bé. Decideixen apuntar-s’hi. Encara som joves Trini. S’ho prenen bastant amb calma, moviment de malucs a ritme de compàs i xerrameca constant. Ni una gota de suor, nivell mínim d’esforç. Surten pentinades.

Els cracks del gimnàs. Sexe masculí. Samarretes de tirants ben estretes i malles curtes que ho marquen tot. Acostumen a passar de cintes, bicicletes i el•líptiques... ells van directe a la fàbrica de múscul. Mirades de depredador i salutacions als seus súbdits amb encaixades de mà assajades. Els miralls són els seus màxims aliats. Estoy hecho un piratilla. Comparen fibres, fan estiraments interminables i petonegen el seu cos com si fos un tresor.

Els motivats. Sexe i edat indiferent. Roba i calçat extremadament adequat per a l’activitat que van a desenvolupar: transpira, s’adapta i no dificulta l’execució de l’exercici. Tovallola diferent cada dia. Ampolleta d’aigua, beguda energètica, planificació acurada de la sessió del dia, Ipod i cinta al cap. Membres de l’associació Enemics del Big Mac. Vaig al gym tres dies per setmana. Sovint corregeixen la gent que no fa correctament el procediment adequat a la hora d’utilitzar una màquina.

Els obligats. Acostumen a seguir algun tipus de dieta, han fet una aposta o és un propòsit d’any nou. Odien el gimnàs. Les excuses i les contractures fingides són el plat  nº 1 del dia. Només porto 6 minuts? Acostumen a suar la cansalada a partir del minut 2 i a deixar-se la tovallola obligatòria. Exageren sistemàticament les hores de gimnàs de cara al públic mentre fan una birra que saben que no els convé.

Les 90-60-90. Femelles. Bon tipet, pell bronzejada i mínima expressió de roba, si es veu el tanga millor. Suen d’una manera espectacularment sensual però no es cansen massa. Acostumen a somriure sovint. Podrien ser perfectament parella dels cracks o Mis Espanya. Tinc cel•lulitis al cul, nena.


Els matats. Persones d’edats i sexes variats obsessionats en cremar calories. Molt baixa forma. Acostumen a ser boles de greix. No abandonen tot i quedar-se sense respiració. Fa estona que m’ha deixat d’arribar sang al cervell però he de seguir. Es poden reconèixer per la seva habitual cara vermella, la samarreta exageradament suada i els gemecs de dolor i patiment constants. S’hidraten sovint i miren al cel sistemàticament demanant ajuda a nostre senyor.

Els fitness trainers. Acostumen a estar dotats d’uns cossos i unes proporcions que fan enveja. Són els reis i ho saben. Titi a la vista!  Parlar amb els clients i comentar la jugada és la seva feina principal. És fàcil localitzar-los, o passejant amunt i avall orgullosos de ser on són, o darrere al mostrador connectats al facebook, o ajudant a les 90-60-90 a estirar correctament mentre els posen un paperet amb el número de mòbil a la pitrera.

Els esportistes reals. No se sap ben bé perquè però són molt fàcils de reconèixer. S’ho prenen en serio i suen amb estil, com si fos el pa de cada dia. Demà tinc una marató de 16 hores i mitja. Van al seu aire, passant de tot i de tothom. Acostumen a ser guapos/es i discrets/es. Cossos en forma, sense anabolitzants.

Els que s’ho miren. Són un grup peculiar. Persones que van al gimnàs com qui va a fer un cafè. Entren i analitzen la situació. Passegen, llegeixen el diari i parlen amb qualsevol. Quin solet que fa avui eh! Es retoquen els pentinats i es corden les sabates cada 2 minuts. Fan estiraments estrambòtics, que només entenen ells, entre exercici i exercici i es queden bocabadats amb les gotes de suor que regalimen dels cossos dels qui de debò estan fent feina. El gimnàs és el seu centre cívic.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada