PUNT DE MIRA:
http://www.flickr.com/photos/hdeu


dilluns, 20 de febrer de 2012

Sóc home mort

 Ara si que l’he cagat. L’he cagat molt. Sóc home mort. Li hagués hagut d’explicar aquella mateixa nit... uf... quina merda. Què faig? Fa massa dies que no dormo, necessito explicar-ho ja a la Marta. Però... com li explico perquè no se’m llenci a la jugular? Potser amb un regalet innocent... no, millor encara, un sopar romàntic amb espelmes, pètals de rosa i aquestes tonteries tendres de peli que fan plorar a les dones. No, la Marta no és així. El romanticisme no ha format mai part de la relació. Hòstia Marta és que tens un caràcter! Poca conya que estic cagat. Alguna excusa potser? Uf no, les olora des del cantó. I si arreglo el llum del passadís? Fa més de tres mesos que m’ho demana... L’abraço i ploro? Potser la millor opció és dir-li que finalment m’he decidit a formar una família... I si s’ho pren en serio? No, no... poques ganes de canviar merda. Uf... jo si que estic amb la merda fins al coll... Quina cagada. La vida et pot canviar d’un dia per l’altre eh, mai havia notat tan present aquesta frase que diu tothom...


Soroll de Claus. S’obre la porta d’entrada.


- Hola.

Suor freda

- Ho... Hola carinyooo... holaaa... Com ha anat el dia... ha anat bé?

- Què vols?

Nus al coll

- Marta... Mira tia que... que no puc més, que... que necessito explicar-te una cosa... La setmana passada vaig sortir amb el Blai i la resta a... a veure el Barça... te’n recordes?

- Odio el futbol.

Somriure nerviós

- Ja ho sé ja, era per posar-te en situació, amor, tu tranquil·la...

- Ho estic molt de tranquil·la.

Glups

- Doncs això... que...que vam estar fins tard celebrant la victòria... sense dones eh! Només nosaltres, el Blai, l’Àlex, el Carlos...

- No em preocupa si hi havia dones o no.

Saliva seca

- Ja... Doncs això... que al tornar... mmm... anava una mica content... tampoc molt eh... un micona, borratxo de victòria podríem dir... Eufòric, vaja... És que... és que va ser un gran partit eh... l’ambient del bar...

- Odio el futbol.

Tremolors

- Es clar... El fet és que... quan vaig arribar... tard, era tard... al entrar a casa no hi havia llum... tot era fosc...

- Fa més de tres mesos que et dic que arreglis el llum del passadís.

Picors

- Deixa’m acabar vida... deixa’m acabar si us plau...

- Espavila cony que tinc gana!

Insuficiència cardíaca

- Vaig trencar el gerro de ceràmica que ens van portar els teus pares del viatge al Marroc!

- Què dius! De debò? Ja ho sabia inútil... el vaig trobar esmicolat sota la catifa. Va, surt del mig que vaig a fer el sopar, que segur que no has pelat ni una puta patata.





2 comentaris:

  1. Maltractament verbal i psicològic, violència de gènera cap a l'home? cuidadorrrrrr
    Si aquesta era la teva intenció m'agrada't molt
    ;-)
    Petons.

    ResponElimina
  2. Malaïts regals frikies, te'ls carragueries, no ho fas i ells et putejen suicïdan-se.
    M'agradat molt

    ResponElimina